Entrevistem Pere Giner, director general de les Escoles.
Com ha començat el nou curs?
El nou comença amb molta vida. Per un costat, amb molt bones perspectives, perquè ens varen concedir tots els concerts educatius que vàrem demanar, i fins i tot més hores amb alumnat amb NEE. I això és una alegria. Alegria també perquè tenim el col·legi totalment ple. Enguany hi ha 80 alumnes més que l’any passat, amb un total de 2323 alumnes. La pujada és significativa en CF i Batxillerat, i la Primària està plena. Això, amb la natalitat actual, és una gran alegria que la nostra oferta continue cridant a les famílies del nostre voltant.
Tots els estius d’obres… Semblem una gran ciutat en agost… Què s’ha fet?
Enguany hem tingut dues obres fonamentals: Una, podem dir que estem raonablement satisfets amb la consecució de l’obra del tercer pis de primària, que respon pedagògicament al projecte d’escola que ens demana la Companyia. Ha sigut una obra diferent de les dues que s’han fet abans: perquè a més de respondre a les condicions pedagògiques de l’alumnat, millora també les condicions d’habitabilitat, millorant el so i millorant tèrmicament amb els ventiladors. I clar, molt més cara que les anteriors.
D’altra banda, hem punxat un poquet amb l’altra: els banys del primer i segon pis de l’ESO. L’empresa contractada no ha complit els temps i el curs ha començat sense haver-los acabat. Esperem que la primera setmana d’octubre estiguen acabades les obres.
Són les obres de més impacte, però hi ha hagut obres menors, perquè són 83.000 metres quadrats d’escola i constantment estem fent xicotetes cures de la nostra “casa comuna”.
Fa molta calor… Com es planteja el repte del canvi climàtic en les Escoles?
El tema de la calor està afectant fonamentalment Secundària i Batxillerat. En FP hi va haver una resposta fa anys, però que és quasi insostenible pel cost energètic per a la mateixa escola. I ara hem respost a Primària, per a provar amb ventiladors, que és més sostenible. Els estudis ens diuen que pot funcionar.
Per una banda, l’escola es va construir adequadament, amb ventilació creuada que funcionava i funciona molt bé en els pavellons principals (si la usem), però això és ara insuficient en aquests mesos de tanta calor, tal com s’està avançant l’estiu i com s’està anant la calor fins a la tardor. Anem, per tant, a dues estacions. L’escola pensa que amb ventiladors de sostre, com s’ha fet en l’últim pis de Primària, podem tindre una bona solució per al confort d’alumnat i professorat.
També vàrem estudiar i fer les proves de les làmines, amb protecció de la radiació, però els resultats que ens han donat no són del tot satisfactoris. La inversió tan gran que havíem de fer (vora 200.000 €) no compensava la millora tèrmica. Després d’un any monitorant les aules, hem hagut de variar l’estratègia. La millora només era de menys d’un grau. Així, els tècnics han proposat alternatives: ventiladors de sostre, amb ventilació, que ajuden a evacuar la calor i millorar el confort.
La primera estratègia fou aïllar tèrmicament la teulada, amb un cost de més de 120.000 € per a l’escola. Això va ser el primer pas, perquè s’havia d’incidir en l’envoltant de l’edifici. I un poc es va millorar. Però és insuficient: la calor es queda de nit i no se’n va. Hem de buscar altres alternatives i tenim recursos limitats: la decisió d’ara és per als pròxims vint anys. Si fiquem làmines, ens quedem sense ventiladors. Ha de ser una solució sostenible i austera: si provem làmines i no funciona, hem de triar. A més, els ventiladors fan modificar la il·luminació: és una aula tipus. Es farà a poc a poc, després de provar que funciona. Si no resol el problema, buscarem una altra solució.
Vivim moments de polarització i de molta crispació… Què pot fer l’escola? En quin sentit podem contribuir o col·laborar per canviar aquesta dinàmica?
El darrer papa Francesc sempre cridava a fer ponts, a ser constructors de ponts. O siga, la nostra llavor fonamental és educar. I educar un alumne d’una escola de Jesuïtes és educar a un alumnat crític, que sàpiga pensar per ell mateix. I un alumnat que reba una educació de qualitat, una persona competent. La nostra tasca és educar homes i dones que siguen homes i dones per als altres. Conscients, competents… Si fem això, es traslladarà a la societat, com a persones constructores d’esperança.
Què són les Escoles 2030? Quina relació té això amb l’Agenda 2030?
Escoles 2030 és un procés que vàrem iniciar l’any 2021 i que volen ficar un horitzó d’escola de la mà de les preferències apostòliques universals de la Companyia de Jesús. Són, per tant, anunciar l’Evangeli, caminar amb els pobres, construir un món amb una joventut esperançada i cuidar la casa comuna. Per això les Escoles 2030 tenen els quatre trets: volem ser una escola ignasiana; volem ser una escola inclusiva, on tot l’alumnat càpiga, que té molt a veure en caminar en la gent vulnerable i en estar amb els joves construint un futur esperançador; volem ser una escola sostenible, amb una mirada per cuidar la casa comuna; i volem una escola comunitària, on tots som importants en el projecte, tota la comunitat escolar i els agents del barri.
I clar que hi ha relació amb l’agenda 2030, que és una agenda d’esperança. Com a Nacions Unides, com a humanitat, volem mirar a fer un món millor. També les Escoles 2030 vol transformar, però el nostre horitzó naix d’un altre punt: posar-nos un horitzó a llarg termini com a Escoles.
Portes ja uns quants anys de director general. De què estàs més orgullós i què et queda per fer abans de deixar el càrrec?
Que no voldria quedar-me sense fer? Quan el delegat d’educació em va demanar si podia fer aquest servici a la companyia em va fer dos manats molt clars. Un no el tenim del tot molt iniciat: impulsar la missió de la Companyia com a plataforma apostòlica local. En quatre anys, ho tinc endarrerit més que altres. El segon, molt paregut: acabar de fer que cale i que s’implante el procés 2030 en les Escoles.
D’altra banda, el dia a dia està ple de dificultats i a voltes pareixes un bomber, però estic content de la possibilitat d’estar a disposició de la gent, d’acompanyar i escoltar molt de patiment a escala personal. D’altra banda, orgullós, però no tant, haver ajudat en l’equip rector i paraescolars al fet que hàgem tingut una gran resposta a l’alumnat perquè siga una segona casa. A les vesprades els patis estan plens, amb el club esportiu, el futbol… tot allò a banda de les classes. Era una cosa que no teníem abans. No és una cosa meua, perquè venia d’abans, però ara hi ha 1000 alumnes federats en el club esportiu. El més important, tanmateix, és la dimensió educativa, impregnant-se dels valors de Jesús de Natzaret. Molt content de l’ambient a partir de les cinc de la vesprada.
També estic molt content dels quatre trets que impulsen les Escoles 2030 és del comunitari, per les interrelacions amb associacions de veïns, amb els agents socials del barri, pensar amb les famílies les normes de convivència, la Xarxa Llibres. Pensar junts i fer junts és una cosa de què estic molt orgullós.
Dit això, em queden dos anys.
Moltes gràcies pel teu temps i bon curs.