Entrevistem Álvaro Navarro, antic alumne i professor de pràctiques.
—Quan vas eixir del col·legi?
Vaig acabar 2n de batxillerat el 2017, després de 12 anys estudiant a les Escoles.
—Explica’ns què has estudiat i on.
Des de poc abans de començar el batxillerat jo ja tenia prou clar que volia estudiar Física. La nota era prou alta, però ho vaig aconseguir. Vaig fer la carrera a la Universitat de València, tot i que en vaig fer un any a l’estranger, a París. Quan acabí, fa ara 3 anys, me’n vaig anar a Madrid i vaig fer un màster en Física de l’Atmosfera.
—Per què vas triar vindre a les Escoles a fer les pràctiques?
Jo ja ho tenia clar, mai no he tingut cap dubte i no contemplava cap altra opció. Volia vindre ací, on vaig viure 12 anys. Sempre he dit que ací tot es fa d’una altra manera, d’una manera especial, d’una manera que t’enganxa. Quan acabes sempre tens la sensació com que mai no te n’has anat del tot. Hi va haver una part de mi que es quedà ací, i això sempre ho he apreciat. Crec que ací no venim només per a aprendre a resoldre equacions o passar de curs. Este col·legi deixa una empremta en la teua personalitat, en la manera de veure les coses del teu voltant. En resum, mai no he tingut cap dubte.
—A què et dediques en el col·legi? Cursos, assignatures…
Estic a quatre cursos. A 2n, 3t i 4t de l’ESO, i també a 2n de batxillerat. En les assignatures de Matemàtiques i Física i Química de l’ESO, i a Física de 2n de batxillerat.
—Has notat molta diferència de les Escoles que vas conéixer com a alumne a les que t’has trobat com a profe de pràctiques?
Sí i no. Per una banda, algunes coses han canviat, però l’essència és exactament la mateixa. Han canviat els llocs d’algunes aules, s’han fet millores (com l’aula de música, que és molt més gran). El que sí he notat és que alguns dels meus professors ja no hi són, s’han jubilat. Cap dels professors que em donaren les assignatures de ciències al batxillerat estan ara. Els trobe a faltar.
—Què t’ha semblat l’acolliment pels teus companys i companyes? No se’t fa estrany treballar amb els teus antics profes?
Moltíssim. És veritat que durant estos anys he guardat la relació amb alguns d’ells, però entrar a la sala de professors i veure’ls tots allí… al principi no saps com actuar. Tens la sensació com que el temps ha retrocedit i encara són els teus professors. I potser és així, que mai no deixen de ser els teus professors. Però l’acolliment ha sigut genial, i els estic molt agraït. A més, com que faig classe en diversos cursos, tinc l’oportunitat d’estar i parlar amb molts d’ells.
—Conta una cosa graciosa que t’haja passat.
Només porte tres setmanes… Potser et diria que el dia que vaig aterrar ací començaven les jornades ignasianes. Si el primer dia ja hauria de ser caòtic, imagina’t com va ser. A més, estic amb Teresa Estellés, que és pastoralisme i estava organitzant-ho tot. Van ser dues jornades (els meus dos primers dies) molt bojos. Però els vaig gaudir moltíssim.
—Com et veus d’ací a uns anys?
De la mateixa manera de com em veia quan estudiava a les Escoles. M’agradaria ensenyar i transmetre la meua passió per la ciència i encendre eixa flama de futurs científics en els alumnes. I quina millor manera de fer-ho que dins de les mateixes parets on jo vaig estudiar no fa molt de temps. Formar noves generacions amb eixa essència especial que tenim ací, que a molts ens atrapa.
—Moltes gràcies i molta sort.