Cada matí, quan acaba l’hora de l’esplai, gavines i coloms cerquen el seu aliment al pati de les nostres Escoles. Els podem veure caminar apressadament, movent el coll i el cap al ritme de les potetes, i alçar el vol, majestuós o no, quan senten alguna amenaça humana.
Tot i que els coloms no són omnívors (les gavines sí que ho són), sembla que mengen de tot. Les aus picotegen trossos de pa, pernil o formatge, i fins i tot s’atreveixen amb restes de brioixeria industrial o fruita. Viuen del nostre fem, d’allò que no volem, de les sobres de l’esmorzar que ens han preparat a casa o que hem comprat al bar.
Sembla que s’ha consultat a algun falconer (expert successor del mateix Ausiàs March), però no hi ha res a fer: mentre hi haja menjar, no deixaran de vindre a casa nostra a subsistir dels aliments que ens afanyem a convertir en fem.
Tota una metàfora.
