Entrevistem Teresa Estellés, professora de les Escoles i antiga alumna
—Quan vas eixir del col·le?
Enguany ha fet 20 anys que vaig eixir i encara no m’ho acabe de creure.
—Explica’ns què has estudiat i on.
Vaig estudiar Arquitectura a la Universitat Politècnica de València, i després vaig fer un màster en Espai Expositiu i Disseny Interior al CCCB a Barcelona.
—Per què vas triar vindre a les Escoles a treballar?
Sonarà un poc típic i tòpic, però crec que el que em va fer tornar, va ser la sensació de no haver-me’n anat mai. Tot i haver treballat a altres centres i exercit altres professions, eixa sensació de “ser d’ací”, “ser de la casa” va ser decisiva.
—A què et dediques en el col·le? Cursos, assignatures, responsabilitats…
Forme part de l’equip de 2n de l’ESO on soc tutora, professora de Física i Química i Projecte Interdisciplinari, i també estic a la comissió de Pastoral.
A més a més, tinc la sort de pertànyer al Grup Ecològic de les Escoles com a representant de la meua etapa.
—Has notat molta diferència de les Escoles que vas conéixer com a alumna a les que t’has trobat com profe?
El ben cert és que si no ho pense molt, et diria que no, perquè jo sempre he tingut molt bona impressió del que s’estava cuinant ací dins.
Vull dir, per a mi, érem i som un centre que fa tot el que pot per les persones que passem per ací, en aquell moment de la millor manera que sabíem llavors, i ara de la millor manera que podem, amb el que tenim.
No obstant això, soc ben conscient dels canvis que hi ha hagut, tant a les instal·lacions, com en l’àmbit intern i estructural, que per a mi reflecteixen el treball de tantes persones que fa molts anys que treballen per fer avançar la nostra Comunitat Educativa. Pense que aquestes novetats, que evidentment en vint anys s’han produït, són el resultat de l’evolució de l’Escola en resposta als canvis que s’anaven donant en la societat, en la innovació educativa i també en la Companyia de Jesús.
—Què t’ha semblat l’acollida pels teus companys i companyes? No se’t fa estrany treballar amb els teus antics profes?
L’acollida tan increïble que he trobat ha estat altre dels motius pels quals em sent tan afortunada.
De la mateixa manera que el Centre ha evolucionat amb el temps, també jo he crescut, i tornar ací, i compartir tant de temps amb persones que has admirat i veure que elles també han canviat, i viure el dia a dia des de l’altre costat, és una nova manera d’aprendre de la seua experiència.
—Conta una cosa divertida que t’haja passat.
Les coses més divertides sempre m’han pillat desprevinguda fora de les aules, un carretó que es converteix en carrossa o un concert que volia ser senzill i acabem sent la revetlla de les revetlles…
Tantes hores compartides amb gent creativa són un caldo de cultiu inigualable.
—Com et veus d’ací a uns anys?
Espere que el temps a les Escoles m’ajude també a mi a créixer com a persona per als altres, tant de bo ser capaç d’acompanyar al nostre alumnat al seu procés i continuar formant part d’aquest projecte que sent tan propi.
Moltes gràcies i que et vaja molt bé!
